Inici
Qui som?
El nostre bloc
Les imatges
Els castells
Comentaris
Diccionari
Documents
Recomanem
Viquipèdia
Altres enllaços

 
Diccionari casteller

Llistat de conceptes feudals i castellers, els quals trobem sovint en les descripcions dels castells.

 
ampliar
 

...a principis del s.XIX el francès Langlois, ajuda de camp del mariscal Saint-Cyr, va escriure que : “Catalunya és encara el País d'Europa on hi ha més nombre de ruïnes dels antics castells...”

Conceptes medievals i feudals

Costum de Catalunya El Sobirà atorgava el Castell i el Terme a qui n'esdevenia Senyor , el qual essent-ne amo, només supeditat al monarca, podia confiar al seu arbitri -bé que amb l'aprovació reial- el castell al Castlà.

(1)
Costum d'Espanya El Sobirà cedeix per un període de temps assenyalat o determinat el castell a l' Alcaid per tal que se'n faci responsable, en tingui cura, el defensi, etc. El senyoriu del rei sobre el castell roman sense cap trava , sense destorb legal : en pot renovar o no la tinença.

(1)
 
Alou L'alou era el règim de propietat de béns immobles, generalment terres, en el qual durant l'edat medieval el propietari (l' aloer ) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les terres, és a dir, tant el domini directe (la propietat), com el domini útil (el dret d'ús). Era el concepte antagònic de l' emfiteusi o propietat feudal , on el domini útil (o dret d'ús) d'un feu se cedia a un noble vassall , qui havia de pagar un «cens» o servir-lo personalment a canvi del dret d'ús.

(3)
 
Aprisió Repoblament que consistia en l'ocupació, autoritzada pel sobirà, de terrenys deserts que l'ocupador es comprometia a laborar fent-se responsable i posseïdor, bastint-hi defenses.

(1)
 
Carta de gràcia Document que acompleix un negoci jurídic on són registrats certs títols, reconeixements, etc.

(2)
 
Castell termenat És a dir amb terme propi que obligava els habitants del terme a contribuir amb servituds personals al manteniment del castell.

(1)
 
Castlà Vassall que tenia infeudat el castell pel Senyor i per tant gaudia de certs drets reconeguts pertocant la fortalesa.

(1)
 
Cavalcada Servei militar de curta durada al qual havia de contribuir el Senyor el castell, tal volta per practicar una incursió contra el terrer veí.

(1)
Tornar a inici pàgina
Cavaller Posseïdor d'un cavall i armes ; era obligat a servir el seu senyor per raó del feu o cavalleria. A l'època medieval s'imposà en un procés ja clos al S.VIII la preponderància del combatent a cavall. Els prínceps exigiren el servei militar a cavall a tots els homes lliures que disposaren de cavall i armament. La categoria de cavaller se circumscriví als ben situats econòmicament, vassalls o senyors alodials i als qui feien de l'exercici de les armes llur professió de vida. Vers mitjan s. XII els cavallers esdevingueren uns classe jurídica i hereditària. A Catalunya era una dignitat de la jerarquia nobiliària inferior als graus de vescomte, comdor i varvassor.

(2)
 
Comte Comte és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró . Es compta entre els títols nobiliaris amb què els monarques mostren la seva gratitud a certes persones per serveis prestats a la pàtria o fites en determinats camps, com ara literari, científic o d'altres. En l'alta edat mitjana , el comte era el representant civil del rei. El seu nom deriva del llatí "comes" (acompanyant) perquè eren els acompanyants de l'emperador romà.

(3)
 
Delme Dret d'una desena part o d'una fracció variable de la collita que es pagava a l'església, al rei o a d'altres senyors.

(2)
 
Dominicatura 1) Propietat i domini senyorial 2) Dret que es pagava 3) Terra que el senyor es reservava per a la seva explotació directa quan adjudicava un feu.

(2)
 
Fautoria El senyor rebel que s'oposava a la voluntat del monarca queia en el delicte de Fautoria o de Lesa Majestat.

(1)
 
Feu Feu , nom d'origen germànic ( fehu , que significa possessió, propietat), és un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en què el feudatari jurava fidelitat a canvi de què se li lliures un domini real. Aquests pactes, realitzats del segle X al XVIII , anaven acompanyats d'un homenatge que donava solemnitat i eficàcia a l'acte a través de manifestar-ho externament i ostensible. D'aquí se'n deriven els actes d' homenatge actuals com un acte de respecte, de veneració, envers una persona . L'objecte del feu consistia generalment en l'usdefruit d'una terra o d'un castell . Feu també equival com a derivació a una unitat territorial més o menys gran ( latifundium ), governada i explotada per un senyor-noble que hi exercia el seu poder. Es tractava d'un sistema de producció i de poder per a una Europa rural amenaçada.

(3)
 
Franc alou El magnat o cavaller que posseïa un castell en Franc alou hi podia actuar segons el seu lliure, a plena voluntat o sigui que n'era propietat absoluta del Senyor i el sobirà no podia reclamar-ne la potestat.

(1)
 
Host El Senyor del castell, feudatari del sobirà,havia de contribuir a l'Host, és a dir al llarg servei per una guerra àdhuc fora del país.

(1)
Tornar a inici pàgina
Infeudament En aquest cas el magnat o cavaller tenia el castell en procés de dependència del sobirà.

(1)
 
Juí de prohoms Tribunal de justícia per a causes criminals de la ciutat de Barcelona , instituït per privilegi reial el 1283. Era format per cinc consellers i per vint-i-quatre prohoms del Consell de Cent, pertanyents a tots els estaments, i era presidit pel governador o pel veguer o batlle de Barcelona, assistits per l'assessor i escrivà de les corts respectives. Tenia lloc a la presó. Només podia ser convocat en absència del rei, del primogènit o del governador general i des de la fi del s.XV, del lloctinent general de Catalunya . La sentència, normalment de mort, era donada mitjançant votació per la majoria dels consellers i dels prohoms, després de l'exposició i el parer previs donats per l'assessor, i era inapel·lable i executada tot seguit. Perdurà fins al decret de Nova Planta (1714).

   
Marmessor Un marmessor (derivat del llatí manmessor ) és la persona encarregada de complir i d'executar la darrera voluntat d'un testador . Tant pot ser designat per aquest en el testament ( marmessor testamentari ) o per una resolució judicial ( marmessor datiu ), i té la potestat de custodiar els béns que ha deixat una persona al morir (cabal hereditari).

(3)
 
Menestral Persona que es dedica a un ofici mecànic en contraposició als anomenats artistes que es dedicaven a les arts liberals. Els mestres dels diferents oficis estaven organitzats en confraries professionals. Per a aprendre un ofici només calia fer d'aprenent i no calien uns estudis superiors. Eren menestrals els fusters, els sastres, els paraires, els teixidors, els sabaters, etc.

(4)
 
Mer imperi Administració de justícia en el sentit de jurisdicció amb facultats no solament per a declarar el dret, sinó també per a portar a execució les sentències donades .Era anomenat mer imperi el que afectava els procediments que portaven aparellada sentència de pena de mort, pèrdua o mutilació de membres, bandejament i altres de gravetat.

(2)
 
Mer i mixt imperi Així era anomenada quan la jurisdicció era completa.

(2)
 
Mixt imperi Era anomenat així el que afectava la facultat de decidir en causes civils, contencioses governatives i en les criminals que portaven aparellades penes lleus.

(2)
 
Oblació Ofrenes espontànies dels fidels durant la missa o en ocasió d'altres sagraments, com a acte de culte i de devoció.

(2)
 
Quadra Districte especial dins el terme d'un castell termenat (i, per generalització, també dins d'una demarcació de jurisdicció reial), centrat en una força, torre o domus (existent o desapareguda), però a diferència de la simple casa aloera , amb jurisdicció separada territorialment de la del castell. El senyor de quadra era generalment un aloer, i encara que, com a tal, era lliure de tot domini superior per raó de la propietat i de qualsevol prestació i era sovint exclòs de la host, havia de donar fermances, jurament i homenatge que en cas de guerra no pervindria cap dany al castell ni a la jurisdicció on radicava. Aquestes jurisdiccions inferiors, els graus de les quals no eren sempre els mateixos, podien ésser creades pels barons dels castells termenats o dimanar de privilegi o investidura del sobirà. Eren també anomenades quadre o quadró.

(2)
 
Primícies Era una venda eclesiàstica que suposava el pagament per part del pagès d'una part de les collites. Popularment era anomenada Promeia. Històricament era el dret als primers fruits. Segons el dret català medieval, en les relacions emfitèutiques de la Catalunya Vella, es refereix a la part de la collita que els pagesos, per pacte o per costum, abonaven als seus senyors a més del delme. De quantitat més petita que aquest darrer, variava d'una contrada a l'altra segons els costums i podia arribar a representar d'una vintena a una seixantena part dels fruits.

(3)
 
Senyor Titular d'una Senyoria, fos personal, dominical,jurisdiccional i també feudal. En l'ambient politico-social del món medieval els senyors (domini, seniores ) ostentaven una funció preeminent, bé per llur condició nobiliària, bé per llur poder econòmic o polític, enfront dels membres de classes inferiors o àdhuc de la mateixa classe nobiliària per la relació contreta amb ells. Així, el Senyor Feudal és el noble que concedeix a un altre noble (vassall, senyor feudatari) una terra en feu, o li encomana un castell (castlà).

   
Senescal o dàpifer El  senescal  o  dàpifer  era l'oficial major de palau de la majoria de corts feudals d'Europa a l'edat mitjana. La paraula té el seu origen en el  siniskalk germànic, que es pot traduir com a "servidor de més categoria" o "servidor més antic". En català té com a sinònim dàpifer, que prové del llatí del baix imperi, designava l'ofici de reboster. A poc a poc els oficis de la cort esdevindrien càrrecs de govern. Avui en dia al dàpifer o senescal el coneixeríem com a primer ministre o ministre de l'interior.
(3)
 
Universitat Comunitat d'habitants d'una determinada vila o ciutat constituïda en persona jurídica, cosa que li permetia tenir certes prerrogatives, com gestionar els seus propis afers, posseir béns o contreure deutes. Aquestes prerrogatives normalment eren exercides per un conjunt de prohoms que representaven la totalitat dels habitants i ostentaven aquesta representació davant dels altres poders, com el reial o el senyorial. A Catalunya aquest fet es dóna a partir del segle XIII com a conseqüència de l'atorgament d'un privilegi. Noteu que a l'Edat Mitjana els centres on s'impartien estudis superiors eren anomenats Estudis Generals i no universitats.

(4)
 
(1) Castells i Torres de Catalunya per Pere Català i Roca .Edicions Aquari.    
(2) Gran Enciclopèdia Catalana. Volums diversos.    
(3) Viquipèdia.    
(4) Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Barcelona: Edicions 62, 2000.    
 
Tornar a inici pàgina

Conceptes castellers

Albarrana Torre que hi havia fora dels murs d'un lloc fortificat. Servia com a defensa i també com a talaia.

(2)
 
Almajanec Giny de guerra per a tirar pedres (manganell-fonèvol.Consistia en un fust o palanca de braços desiguals sostinguda per dues coixeres; duia un contrapès en un extrem i en l'altre una fona amb el projectil que s'havia de llençar. Emprat en temps de Jaume Ier hom el distingia del trabuquet.

(2)
 
Arc Arma ofensiva, formada per una verga ,generalment de fusta o d'una matèria elàstica i una carda tibant fixada als seus dos caps. Tibant la corda fins a encorbar l'arc, aquest adquireix la força necessària per disparar les fletxes. És una de les armes ofensives més antigues,que apareix ja en el paleolític superior.

(2)
   
Arc carpanell Arc de forma semblant a una el·lipse i que, per facilitat de traçat, es compon d'un nombre senar d'arcs de circumferència tangents entre ells.
(2)
 
Ariet Giny de guerra per a abatre trams de muralla d'una fortificació, que es componia d'una biga llarga i pesant reforçada en el seu extrem amb una peça de bronze o de ferro en forma de cap de moltó; era portat en un principi a braços d'un gran nombre d'homes, però ben aviat fou suspès per una o més cadenes a una biga horitzontal proveïda d'una coberta que protegia els soldats mentre donaven a l'ariet un ràpid moviment pendular. (2)  
Arnès

Armadura o conjunt d'armes defensives de l'home o del cavall.
1. Espatllàs : defenses de les espatlles i del braç que de vegades cobrien la part superior de l'esquena. 2. Guardabraç : defensa del braç, des de l'espatlla fins al colze. 3. Colzera : defensa del cúbit. 4. Amambraç : cadascuna de les defenses de l'avantbraç. 5. Manyopa : defensa de la mà. 6. Guantellet : defensa de la mà. 7-8. Cuirasses i plates : defenses del cos de vegades en dues peces, una al pit i l'altre pel dors amb mànigues i gorgera compostes d'una coberta superior de cuir damunt tres teles de cànem. 7. Peto : defensa del pit. 8. Dorsal : mitja cuirassa que protegeix l'esquena. 9. Pancera : part inferior de la cuirassa que protegeix el ventre. 10. Faldatge o llagosta : defensa situada més avall de les Cuirasses. 11. Escarcellera : defensa de la cuixa que puja per la part baixa de la cuirassa. 12. Cuixot : defensa de les cuixes. 13. Cop o genollera : defensa del genoll. 14. Greva o gambera : defensa de les cames. 15. Sabató o sabata de ferro : sabata de malles o de ferro. 16-17. Gossets o sagnies : protecció de malla de l'aixella i de parts que l'arnès deixa indefenses. 18. Falda de malles : túnica de malles o d'escates per a protegir el cos, de vegades amb mànigues o caputxa sinònim de Cota de Malles.

(6)
 
Ballesta Arma ofensiva formada per un arc ( de fusta ,banya o acer) amb la corda corresponent, col·locat transversalment damunt un mànec o suport de fusta anomenat “arbrer”.tensant la corda fins a corbar l'arc, bé amb la mà o amb l'ajuda d'un “croc” d'una “gafa” o d'un “armatost” adquireix l'energia necessària per a impulsar el projectil o “sageta” col·locat en una canal longitudinal de l'arbrer i subjectat per la “nou”, una peça de banya o d'acer en forma d'ungla que manté la corda tibant i que hom pot moure per mitjà de la “clau”. Apareix documentada al S.XII, bé que existia abans com a perfeccionament de l' arc. Fou emprada fins al s.XVII malgrat l'existència de les armes de doc.

(2)
   
Ballesta d'estrep Ballesta amb un estrep per a posar-hi el peu i fer força, mentre la corda era tesada amb el “croc” o ganxo.

(2)
   
Ballesta de torn Ballesta que era parada mitjançant un joc de roda dentada i una cremallera.

(1)
 
Ballesta de tro Arma de foc precursora de la bombarda

(1)
   
Baluard Element de fortificació de forma pentagonal inserit en l'espai d'unió de dos panys de muralla. Es compon de dues cares que formen un esperó angular,dos flancs d'unió i un accés situat a la part interior del recinte.

(2)
   
Bastida Giny militar molt utilitzat a l'edat mitjana en l'atac contra els murs. Era una espècie de torre feta amb barres i posts de fusta i amb un pont llevadís, a la part superior de la qual es col·locaven els atacants, resguardats per cobertes formades amb materials diversos i ocasionals. Les cròniques catalanes l'anomenaven també castell de fusta.
(2)
 
Bestorre És una torre combinada amb emmurallament.

(1)
   
Bombarda Arma de foc feta de ferro o bronze , de poca longitud i generalment de gran calibre que fou usada durant la segona meitat del S.XIV i tot el S.XV. Constava de dues parts, la posterior o “mascle” que constituïa la recambra i que hom acoblava a l'anterior o “trompa”, la qual allotjava el projectil de pedra. La unió era assegurada amb cordes.

(2)
 
Brigoles i Manganell Màquines de contrapès per llençar pedres, segons el cronista Desclot.

(1)
   
Cadafal Bastida de fusta per a protegir els combatents contra els projectils enemics.

(2)
   
Camí de ronda Espai comprès entre els matacans i el cantell de la muralla que permetia el pas i la ronda de vigilància.

   
Capella o
església castellera
Lloc destinat al culte en un palau, un convent, un castell,etc i que no té la plenitud dels drets d'una església parroquial.

(2)
  Tornar a inici pàgina
Carreu Un carreu és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs , pilars , etc.

(4)
   
Casc Nom genèric de la protecció del cap gairebé sempre metàl·lica , usada des dels inicis de la civilització fins als nostre dies. Als textos medievals són usats els noms particulars de cada mena de casc.

(6)
   
Castell roquer Tipus de castell construït de manera que S'adapti a les irregularitats del terreny, característic de la Catalunya Vella entre els segles X i XI .Es bastiren al voltant d'una torre central de pedra, la Torre Mestra, envoltada per una muralla.

(5)
   
Cava Mina feta pels sapadors per dessota del castell fis arribar a neulir-ne'n els fonaments del punt que calia vèncer.

(1)
 
Cep Instrument de càstig emprat en temps medievals, de fusta, fet de dues peces amb mòsses que, en ajuntar-se formen un forat, dos o tres on hom subjectava el coll i els braços o les cames d' algú.

(2)
   
Cisterna Dipòsit, sovint subterrani, destinat a conservar l'aigua de pluja recollida generalment de les teulades, principalment en llocs on escasseja l'aigua corrent o de font.

(2)
   
Contravall Vall secundari de les fortificacions exteriors d'una plaça i que solia desembocar en el vall principal.

(3)
   
Corsera Conjunt de matacans correguts que encerclen la torre d'un castell.

(2)
   
Cortina Part recta de la muralla que en una fortificació uneix els costats de dos baluards consecutius.

(2)
   
Domus Sinònim de casa forta.

(1)
   
Dovella La dovella és una peça trapezoidal feta servir en la construcció d' arcs i voltes que, al ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de cunya i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.

(4)
 
Elm Fins el S.XIII, casc de forma cònica i punxeguda que deixa el rostre descobert. Des del S.XIII, casc que cobreix totalment el cap en forma de bota o tonell i se suporta sobre les espatlles.

(6)
   
Espadanya Campanar de l'església. Solució simple per sostenir una o vàries campanes mitjançant dos pilars de pedra que es perllonguen per la part superior del teulat i que presenta una o més obertures per allotjar-hi les campanes.

(5)
   
Espitllera Obertura rectangular llarga i estreta feta en un mur o en una porta perquè hi passi la llum i per mirar i disparar de dins cap a fora.

(2)
 
Finestra bífora i trífora (o finestra coronella) Una bífora, finestra biforada o finestra geminada és una finestra amb dues obertures, dividides verticalment per una columneta o pilastra central anomenada mainell, sobre la qual se sostenen dos arcs, de mig punt o apuntats. De vegades és emmarcada per un altre arc, i a l'espai entre aquests arcs s'hi insereix una decoració, un escut o una obertura circular.El mateix tipus de finestra, però amb tres obertures en comptes de dues, s'anomena trífora, o finestra triforada. Tant la de tres obertures com la de dues, separada per columnetes, també se sol anomenar finestra coronella.

   
Finestra esqueixada o esplandit Esplandit o esqueixada: eixamplament esbiaixat que es fa als brancals, l'ampit  i a la llinda de les finestres, quan la paret és molt gruixuda, per augmentar la quantitat de llum que entra de l' exterior.

   
Focs Cases o habitatges sotmesos a fogatge: impost indirecte establert a mitjan s. XIV a causa de les creixents necessitats financeres de la Corona d'Aragó durant la segona part del regnat de Pere III.

(5)
   
Fonèvol Màquina de guerra usada en els setges de ciutats emmurallades i de castells. Consistia en una biga giratòria ; en un cap hom posava el projectil que era llençat amb força per l'acció d'un contrapès més gros lligat a l'altre cap. Fou usat en l'antigor fins l' aparició de la pólvora en l'artilleria.

(2)
  Tornar a inici pàgina
Força Construcció/Org. militar, fortalesa, edifici fortificat o part fortificada d'una població.
(2)
   
Jovada Mesura agrària de superfície que correspon a l'espai de terra que pot llaurar en un dia una parella de bous; equival a uns 2.500- 3.000 m2.

(5)
   
Latrina Comuna . Lloc on hom fa les defecacions i les miccions.S'anomena latrina exterior quan hi aboca, i interior quan aboca a un pou negre.

(2)  
Llinda monolítica o d'una sola peça Nom que també es dóna a la llinda d'un portal quan aquest està format per una sola peça de pedra, fusta, etc. (segons el diccionari de les Arts i els Oficis de la Construcció)      
Mantellet Tauler de posts, ocasionalment folrat de pells tendres per tal de dificultar-ne l'incendi (2). En català l'espai entre merlets no té un nom específic, però podia estar ocupat per un mantellet, que era una protecció basculant horitzontalment sobre un eix recolzat sobre els dos merlets veïns per tal de protegir-se dels projectils que arribaven parabòlicament , com fletxes incendiàries per exemple, llençats pels assaltants.(4). Un exemple ben notori de merlets preparats per rebre alguna mena de mantellets és ben palès al castell de Vilassar.

(2)

(4)

   
Matacà Obra de fortificació que corona una muralla, torre o porta amb parapet i sòl espitllerat per a poder observar i hostilitzar l'enemic.

(2)
 
Mènsula La Mènsula és un element arquitectònic la funció principal de la qual és la sustentació, sol ser una peça sortint amb més volada que no alçada.

(4)
   
Merlet Cadascun dels petits pilars d'obra de secció quadrangular que per defensa hom construïa al cim de les antigues fortaleses deixant entre l'un i l'altre un espai per a poder tirar contra l'enemic.

(2)
   
Muralla Conjunt de murs que formen un clos, una barrera, destinada a protegir els defensors. Ha sofert modificacions d'acord amb la capacitat ofensiva de l'armament. Així en aparèixer la pólvora hom en rebaixà l'alçada per tal d'oferir menys blanc i l'eixamplà considerablement per tal de poder assentar-hi les peces.

(2)
   
Parapet Ampit. En els atrinxeraments, terraplè, mur, barricada, que protegeix els soldats del foc de front i els permet disparar llurs armes.

(2)
   
Permòdol Peça de fusta o de pedra que surt d'una paret, i que sosté, damunt el seu pla horitzontal, el cap d'una biga, d'un prestatge, etc.

(2)
   
Plaça d'armes Espai gran on la guarnició d'una ciutat, d'un castell fa els seus exercicis.

(2)
   
Pont llevadís Pont utilitzat als castells i a les fortaleses per a travessar el fossat i que era aixecat per politges, cordes o cadenes.

(2)
 
Poterna Porta petita d'una fortificació que dona al vall. Galeria subterrània que mena al vall.

(2)
   
Rastell En els castells medievals , reixa mòbil ,que podia pujar i baixar i que protegia la porta i permetia l'accès al recinte interior o plaça d'armes.

(2)
Tornar a inici pàgina
Recinte jussà Clos limitat per les muralles exteriors i el recinte superior o Sobirà.

   
Recinte sobirà Clos superior del castell on solien encabir-s'hi les estances del Senyor.

   
Revellí

Obra de fortificació separada de la principal per a defensa dels baluards, muralles,etc.

(2)
   
Talaia Torra des d'on hom pot observar, mirant de lluny per donar avís del que hom hi descobreix.

(2)
   
Talús Inclinació del parament d'un mur , d'un desmunt o d'un terraplè.

(2)
   
Torre albarrana Torre que hi havia fora dels murs d'un lloc fortificat. Servia tant per a la defensa com també de talaia.

(2)
   
Torre de guaita Veure TALAIA.

   
Torre de l'homenatge A escala francesa seria el “Donjon” i en castellà és dita a vegades “el Macho” i per antonomàsia “el Homenaje”i implicaria que el castell sigués residència del Senyor puix que hi pren l'homenatge o serment de fidelitat dels castlans o dels vassalls. Esdevé que per un cert mimetisme, els catalans anomenem Torre de l'Homenatge d'una manera general a la Torre Mestra, la torre principal en altura i solidesa d'un castell. En purisme solament a alguns castells d'Aragó a partir del S.XIV i a Castella es pot parlat de Torre de l'Homenatge.

(1)
   
Trabuquet Màquina de guerra per a llençar pedres molt grosses consistent en una immensa fona establerta sobre dos muntants de fusta i una llarga palanca de 8 a 10 metres de longitud que gira sobre un eix fix sostingut pels dos muntants.

(2)
 
Vall Excavació profunda feta longitudinalment al voltant d'una fortificació per a dificultar el pas de l'enemic des de fora fins al mur; fossat.

(2)
 
Verdesca Construcció de fusta que hom sobreposava a una torre, muralla, etc.

(1)
   
Xapitell Barret de les torres . Coronament que ha pres carta de naturalesa a
l' Alcàsser.
(1)

   
   
   
   
   
(1) Castells i Torres de Catalunya per Pere Català i Roca .Edicions Aquari.
   
(2) Gran Enciclopèdia Catalana. Volums diversos.
   
(3) Els Castells Catalans Vol1. Rafael Dalmau Editors. Barcelona 1967      
(4) Viquipedia      
(5) El Castell de Montsoriu. Consell comarcal de La Selva. Museu Etnològic del Montseny.      
(6) L'Arnès del Cavaller, de Martí de Riquer. Ed.Ariel 1968.      
   
  Tornar a inici pàgina